Projecte de curs del Batxillerat d’Arts Escèniques, Música i Dansa de l'Institut Josep Brugulat de Banyoles, que aquest any tenia com a banda sonora la cançó d’electroswing Tot és poc del grup Hora de Joglar. En ell apareix una porta groga misteriosa, per on entrem i sortim. Aquesta porta ens transporta des de diferents espais de Banyoles (Plaça Major, el Carrer Nou, la Plaça del Teatre, la Plaça de la Font, la Muralla i el Carrer Major) a la nostra estimada aula de música transformada en un bonic cabaret. I de fet la porta groga és el fil conductor de tota la filmació, és l’element simbòlic que apareix a totes les escenes del videoclip, és allò que connecta l’exterior amb l’interior, connecta la Banyoles medieval amb un cabaret dels anys 30 o 40 i connecta el món amb el nostre institut. Amb la cançó Tot és poc el grup ens convida a prendre el present com a un punt de partida de les nostres vides. Segur que tots i totes hem pres decisions equivocades, però tot plegat forma part d’un aprenentatge que no s'ha d’acabar mai, perquè és la vida mateixa. Com diu la cançó “fem com si no existís camí, fem-ho bé, fem-nos-hi mal”. La cançó ens mostra d'una manera despreocupada, mirant de treure ferro a coses que, quan ens hi parem a pensar, sovint no tenen tanta importància. I ho hem fet com ells, a un ritme d’un swing ben “joglaner". La Gemma i en Xavi de Jazz de Girona es van encarregar de fer la formació bàsica de Lindy que necessitàvem pel nostre vídeo i va ser amb ells que vam aprendre passos bàsics com: el xarleston, el xarleston doble kick, el xarleston cross, around the world, box step…. passos que hem intentat aplicar a les diferents coreografies i espais del vídeo. L 'Eloi Tomàs d'hora de Joglar va venir a fer una xerrada i un taller pràctic el mes de desembre per tocar i cantar la cançó amb la seva supervisió i poder fer els últims retocs de la peça seguint els seus suggeriments. Vam anar a Estudis Ground de Jaume Figueres, ubicat a Cornellà del Terri, per tal de gravar la nostra interpretació de Tot és poc. Allà hi vam passar dos matins intensos gravant primerament la part instrumental i després les diferents veus. La porta la vam encarregar al departament de fusteria i molt amablement ens la van fer tres alumnes de Cicle Mitjà de Fusteria a càrrec d’en Juli Lozano. És així com l’aula de música es converteix en el cabaret BRUGAT gràcies a la col·laboració dels alumnes del PIP de Vivers i jardins a càrrec d'en César Renau, i dels alumnes de ViP de l'optativa de 4t a càrrec de l'Assumpta Planas. Per nosaltres Tot és poc ha estat MOLT.