Les persones som molt més del que veiem en un mirall, sovint tendim a idealitzar el que hi ha al darrera. Les xarxes socials tendeixen a crear inseguretat en nosaltres ja que sovint el que veiem dels altres en ell no coincideix amb la realitat. Els bonics petits flashos del mirall del vídeo representen la bellesa i la perfecció que tots busquem quan ens emmirallem, però la realitat és que el reflex del mirall no ens expressa l’interior de la persona, la seva riquesa o la seva buidor. El protagonista del nostre videoclip és un subjecte popular, tothom l’admira, no passa desapercebut i tothom es voldria emmirallar en ell, però curiosament quan finalment s’emmiralla descobrim que no hi ha res a l’altra costat, només buidor. El mirall serà, per tant, l'element que definirà una realitat connotativa, però perfectament fidel a l'interior de la persona. El seu reflex, exempt, de cap figura, manifestarà la buidor sentimental del subjecte, tot i semblar pletòric d'amistats. Ens ha agradat la frase del poeta francés Jean Cocteau quan diu: “Els miralls abans de donar-nos la imatge que reprodueixen haurien de reflexionar una mica”. Per una altra banda, la cançó Qué vendrá parla de que hem d’agafar la vida tal i com ens ve, amb els costats bons i també les dures proves que de vegades ens apareixen en el camí. Tots aquests moments, els bons i els dolents construeixen la nostra vida, el nostre camí. Per tant, la nostra vida és un aprenentatge continu que hem d’acceptar, i hem d’aprendre a cultivar-lo per anar sempre endavant!.